Però, avancem?

futureshop

Obro el diari. Un article llistant el gran avenç que ha suposat Tinder en les relacions afectives i sexuals. En un grup de Whatsapp una coneguda lamenta que amb els grans avenços tecnològics que hem viscut, com pot ser que encara haguem de votar posant una papereta dins una urna.

Un tuitaire es lamenta que a les xarxes no hi ha accés a la informació, hi ha injeccions d’ideologia. No ens agrada perquè es vivia millor quan només els llestos podien tenir ideologia, suposo. Un periodista demana tenir en compte les innovacions tecnològiques per dur a terme transformacions profundes en el sistema educatiu.

Demandes i lloances a la tecnologia en nom del progrés.

Demandes i lloances a la tecnologia com si ens hagués de salvar de l’estancament quan sembla que poca cosa es mogui realment. El món tecnològic, en canvi, és dinàmic, és un món que avança davant dels nostres ulls.

Diu Rendueles a “Tumba abierta”: “La tecnología digital es la solución, se nos dice desde un abanico de fuerzas políticas asombrosamente amplio, para los problemas de la economía, la educación, la cultura, la política, el trabajo o las relaciones personales (…) Es que se nos dice, y gustosamente creemos, que la tecnología será capaz de solucionar nuestros problemas antes de que sea demasiado tarde (…) Depositar en estas fantasías tecnológicas toda nuestra capacidad para construir un futuro compartido entrega todo el campo de batalla político a los movimientos reaccionarios”.

El solucionisme tecnològic podria ser l’excusa per deixar d’exigir-nos coses i de responsabilitzar-nos de moltes més. I alhora la tecnologia podria estar produint el miratge col·lectiu que avancem. Però, avancem? És tan forta aquesta sensació de confort en l’abstracte que hem deixat de fer-nos preguntes, i de cercar respostes? Les fantasies tecnològiques no ens salvaran, d’acord. Però per a això necessitem una narrativa del progrés.

Imatge: Open Grid Scheduler.

 

Anuncis