Remiten a sus huecos

nace-el-lobby-de-la-espana-vacia-ocho-autonomias-exigen-un-nuevo-reparto-fiscal

La literatura no es para convencer a nadie, sino para hacer preguntas“, Sergio Ramírez.

M’agradaria poder canviar literatura per tants altres substantius. Avesats a les explicacions completes, cal desconfiar de totes les teories que aconsegueixen explicar massa bé totes les coses. És per això que he gaudit tant amb el viatge per l’España vacía, de Sergio del Molino. No només per les reflexions, la guia de lectura que suposa en si el llibre, o el deslliurament de l’identitarisme -qui sap si caldria exigir un perdó per això, sinó per un ús de la llengua espanyola a cavall entre la frescor i l’estil castís. No sóc ningú per valorar-la, només sé que les ratlles es llegeixen i es ressegueixen amb molt de plaer. Del Molino és un company de viatge que, com Machado, no fa  “un potaje metafísico sobre la identidad nacional” del paisatge.

L’assaig és com una matrioixca, però l’assagista sempre torna. Com el retorn als orígens sobre el que han escrit diversos escriptors que ressenya breument: Hasier Larretxea, Francesc Serés, Jenn Díaz, Lara Moreno, Ángel Gracia, etc. O el passat, el camp o el desert on retornen, també, “una internacional de músicos viejóvenes“, “tirando de memorias familiares, trasteando en desvanes cuyos objetos no tienen sentido ni nombre“.

Tantas cosas remiten a sus huecos.

Foto: Jon Nazca

Advertisements

Un pensament sobre “Remiten a sus huecos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s