Wanderlust

3-flickr-com

A Filosofia del paisatge, Georges Simmel afirma que el mar actua per empatia cap a la vida, i els Alps ho fan per abstracció. No he llegit Simmel, però hi he arribat mitjançant una altra lectura, que és com també es pot anar construint coneixement. Segurament Simmel ho escrivia amb una altra intenció, però jo me’l faig anar bé perquè digui el que penso. Hi havia una professora de la carrera que deia que es podien fer llibres només amb els peus de pàgina dels llibres. Crec que el meu cervell funciona una mica així.

S’ha acabat l’estiu, els vostres amors de temporada. Aquestes experiències tan intenses i tan ben calculades en el temps (només un mes o dos). No sóc jo, és el temps. I els comiats són agradables i serens, potser l’any que ve una altra vegada. I tant és que sigueu diferents, perquè només es tracta d’anar a la mar, de dormir plegats, de fer àpats envoltats de gent, de dur una vida lleugera i mig profunda alhora.

Marxeu amb cotxe cap al setembre, però ja no aneu al darrere del seient dels pares amb la finestreta abaixada i amb el nas enfora. Ara conduïu vosaltres.

Advertisements

One thought on “Wanderlust

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s