El jardiner

tumblr_lzn49kOBU21qc7qwfo1_500

Fa uns dies vaig acabar la novel·la de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda. Vaig trobar el llibre en un trasllat del departament de l’escola. Una troballa que no hauria estat possible si tothom anés pel món amb e-book. En algun altre moment he defensat el poder del paper…perquè penso que el llibre ha estat concebut per ocupar un lloc físic en el món. En la novel·la, un jardiner explica els sis estius que passa una família rica a una torre vora el mar.

L’atractiu de la narració recau en el fet que el jardiner “és un observador de lluny”. Així doncs, es tracta d’un personatge secundari, una mirada parcial, qui ens ofereix allò que pot veure, sentir o saber mitjançant converses amb altres personatges. Ressona una de les primeres cites que vam aprendre quan estudiàvem el realisme. Era Stendhal qui va escriure: “Una novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d’un camí”. El jardiner, una persona humil i senzilla, com la resta del servei de la casa, tenen una visió pragmàtica de la vida, gairebé antisentimental, que contrasta amb el melodramatisme amb què es viuen certs episodis de l’obra per part d’altres personatges. Alguns relacionats amb la impossibilitat de l’amor o de la maternitat, (potser l’amor el van inventar els poetes?) o bé, amb la mort. Aquests fets ens recorden la feblesa que resideix, sovint, en l’extravagància i el cosmopolitisme.

Més enllà, potser, aquest personatge lliga amb una capacitat poc estesa; la de fer-se invisible als altres. Aquesta gent entossudida a no fer nosa, a ser prudent; respectuosa amb els silencis, excelsa en el fet de compartir, coratjosa a l’hora de recollir-se, resistent a la interrupció. Llegia el filòsof Josep Maria Esquirol fa un temps: “El resistent no anhela el domini, ni la colonització, ni el poder. Vol, abans que res, no perdre’s ell mateix i també, d’una manera molt especial, servir els altres…La resistència sol ser discreta”.

Imatge: Portada de la primera edició de The Great Gatsby (1925), F.Scott Fitgzerald.

Anuncis

3 pensaments sobre “El jardiner

  1. M’ha agradat molt el post, Elisenda. ‘El Jardiner’ de Tagore també s’hi escau per molts motius. No és “observador de lluny” però parla d’algunes formes de submissió que donen joc. Bon estiu!

  2. La mateixa recerca en tantes tradicions, servir sense trair-se una mateixa. Descobrir que un cop trobat el propi centre, servir és l’expressió del propi ser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s