“La lenta mort de la universitat”

science-vs-humanities

 

Val molt la pena llegir el número 51 de l’Espill, on apareixen articles interessants com els de la Paola lo Cascio i aquest, de Terry Eagleton: “La lenta mort de la universitat”

“Tradicionalment tothom ha fet riota de les universitats -que a Gran Bretanya tenen una història d’uns 800 anys- comparant-les amb torres d’ivori. I sempre hi havia una mica de veritat en l’acusació. Però la distància que les universitats establien amb la societat si bé podia tenir aspectes negatius, també en tenia de positius, per tal i com permetia reflexionar sobre els valors, finalitats, interessos d’un ordre social massa frenèticament capficat en els seus objectius pràctics a curt termini per a ser capaç d’una mica d’autocrítica. Però ara, a tot arreu del món aquesta distància crítica s’està reduint gairebé a no res. A mesura que les institucions reproduïren un Erasme i un John Milton, un Einstein i un Monty Python capitulen davant les prioritats implacables del capitalisme global.”

“Enmig de tota aquesta desfeta, són les humanitats, sobretot, les que es veuen arraconades. L’Estat britànic continua repartint subvencions a les universitats per als estudis de ciències, medicina, enginyeries i similars, però ha deixat d’aportar recursos significatius a les arts. No és cap exageració dir que si això no canvia, departaments sencers d’humanitats tancaran les portes els pròxims anys. Si és que sobreviuen, els departaments de Filologia Anglesa serviran només per a ensenyar els estudiants d’empresarials l’ús del punt i de la coma, que no és precisament el que imaginaven Northrop Frye i Lionel Trilling.”

“Si els professors s’han transformat en una mena de gerents, els estudiants han passat a ser una mena de consumidors. Les universitats han entrat en una batussa poc digna per tal d’assegurar-se’n les matrícules. Una vegada aquests clients ja es troben segurs dintre del recinte universitari, la pressió recau en els professors per tal que no els suspenguen, evitant així perdre ingressos per matrícules (…)”

Anuncis

2 pensaments sobre ““La lenta mort de la universitat”

  1. Un signe dels temps en que estem. Les humanitats són el cervell dret social, integra, relaciona, empatitza, fa comunitat. Deixant tot el pes a les tècniques s’alimenta el cervell esquerre, analític, separador, dual, incrementem encara més el desequilibri entre el sentit i els resultats.
    En el fons no és més que el símptoma d’una malaltia que ens avisa de la necessitat de prendre consciència per tal de curar-nos.
    Quan menys vulguem escoltar els crits de la necessitat de reequilibri, més forts seran. Així que estem condemnats a prendre’n consciència i solucionar-ho. És clar que potser no cal passar abans per tanta desolació.
    Qui sap, potser el món de les humanitats ja no està a les universitat, sinó a les places, als ateneus i a les assemblees dels desnonats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s