Encendre un foc

Ja no recordo si va ser arran d’una trobada o gràcies a un curs que vaig topar amb una frase de Yeats que deia: “els mestres no omplen càntirs; encenen un foc”. Ser mestre, doncs, pot ser o bé una cosa ben fàcil, lleugera, mecànica; o bé una pràctica desafiadora, complexa, creativa i imprevisible. Els qui encenen focs no són pas estridents, més aviat discrets, però autèntics progressistes en la concepció de l’educació. Em va sorprendre aquesta revolució exigent, gairebé silenciosa, quan la vaig veure per primera vegada i vaig saber que volia ser com aquell mestre. No hi ha dreceres per arribar a ser-ho: cal escoltar molt, llegir més i compartir experiències. Totes tres rutines són pràctiques humils i generoses i requereixen de temps. 

450x392x33newbook-newyorker-nycartoon1.jpg.pagespeed.ic.wAiCB1NxXM

Aquest camí, doncs, implica una visió tradicional de l’escola (preparació, actuació i reflexió). M’agrada especialment destacar el tret de la tradicionalitat perquè implica la perdurabilitat dels valors de l’escola en un món on s’imposa la pressa, les interrupcions, la caducitat, l’alienació, la insensibilitat més absoluta. 

La tradicionalitat no ha de competir amb les eines que puguem utilitzar, i a la inversa. Crec que, en algun moment, hi ha hagut una gran confusió sobre aquesta qüestió. El món, de fet, podria plegar-se sobre aquesta mateixa concepció en molts àmbits. Això, però, ja és una cosmovisió molt personal.

Anuncis

2 pensaments sobre “Encendre un foc

  1. Les paraules només son l’empremta,
    de les intencions manifestes del que ja som.

    El repte, alliberar valentia
    per permetre’n l’expressió,
    lluny de prejudicis i autolimitacions.

    Ningú més que nosaltres
    responsables del propi desconeixement.

    Perquè hi som,
    sempre hi hem estat.
    Esperant l’espurna
    que encén la flama del despertar.

    Esperant el que ja tenim,
    ens submergim en paradoxals recerques
    que ens menen al nostre origen,
    la intenció manifesta de la paraula,
    mostrar,
    per compartir,
    el que ja som.

    I amb el compartir s’engeguen jocs de miralls,
    que il·luminen tots els racons.
    Els foscos i els lluminosos,
    els coneguts i els oblidats,
    els volguts i els evitats.

    I així, repartint intenció conscient,
    descobrim facetes que ni ens coneixíem.

    La flama ja està encesa,
    res la pot deturar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s