Tenir el cor espatllat

4354438814_551b8bcf16_z

Hi ha gent que té el cor espatllat. No hi ha gran retòrica al darrere. No els ha passat res tan greu que els impossibiliti d’estimar com la resta; han tingut una infància feliç, tenen bons amics i un posat aparentment sensat…Simplement són conscients que no poden estimar com la resta, com aquesta feliç i còmoda majoria. Els oprimeix el fet de saber que la gent pugui estimar-se amb quotidianitat perquè això els fa sentir-se estranys, culpables, frívols. Voldrien estimar diferent i alhora normal, sense haver de justificar-se contantment per ser com són.

Amb el temps, s’han anat trobant amb gent que els intenta convèncer que no tenen el cor espatllat, simplement no es prenen seriosament les relacions afectives. És clar, viure amb el cor espatllat voldria dir que existeix una manera  inexplorada públicament de viure l’amor.  D’altres més sincers els han augurat una vida en solitari, però molt ben acompanyats, o no. Això no es pot arribar a saber mai. També han tingut sorpreses, s’han trobat amb altres cors espatllats que els asseguren que existeix una xarxa, més o menys, estesa de persones que s’entreguen al màxim amb data de caducitat. I que viuen feliçment amb aquesta fórmula imperfecta. En la majoria dels casos, han estat homes a qui sembla que el fet de triar sense judicis els és gairebé inherent. A les dones els costa més, perquè han assumit una pèrdua en cada elecció.

S’espera tant de nosaltres.

 

 

Advertisements

Un pensament sobre “Tenir el cor espatllat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s