Present

CARLOS-PEREZ-ARXIU-FOTOGRAFIC-BARCELONA_1261684058_7414903_1233x791

Nenes jugant davant de cartells electorals per al referèndum del 1976 / CARLOS PÉREZ DE ROZAS / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

“El novembre ja era feliç perquè sabia que el juliol aniria a Barcelona”.Vaig llegir aquesta frase que em va recordar com estirem els records i les esperances cercant la felicitat. El present té una dimensió estranya i sembla impossible acabar de fruir-lo. Com si fos tan sols una transició. Una esperança, potser una evocació. Som somiadors; sempre mirant enrere o endavant.

Anuncis

Que te quiera poca gente

15452182556_7985cda92d_bNo lo dijiste pero al final llegué a la conclusión que lo único que querías es que me quisiera poca gente. Eso está muy feo, como diría mi abuela malagueña. Al principio me lo tomé como un juego porque no tenía claro que me gustaras mucho, después un poquito más y entonces mucho menos. Tuve suerte de empezar a aburrirme de tus conversaciones y cuando uno se aburre no hay amor que valga. A mí no me importó nunca que fuéramos tan diferentes creyéndome yo diferente como todos lo hacemos. Diferente pero dispuesta a abrazar gente de todo tipo; ese tipo de creencia sobre la diferencia. Nos conocimos a través del sexo y luego empezamos a ser más personas de pie. Fue en aquel momento, de manera inesperada, cuando cualquier petición sexual te empezó a parecer obscena, como si no nos conociéramos de nada. O aun peor, como si lleváramos tanto tiempo juntos que pudiéramos ya ignorarnos. Eso será normal cuando sea normal, pensaba. Quizás cuando te quiera tanto que ya no me importe ignorarte, pero no por aquel entonces. ¡Qué feo estaba eso!

Diumenges mandrosos

tumblr_mt6kz1QLfb1qfhp98o1_1280

Passaven cotxes de luxe, però tu feies algun comentari sobre on es trobava, realment, la felicitat. Quan passava alguna noia espaterrant feies com si realment no l’haguessis repassat, però si jo deia que estava francament bona, llavors et venia el riure perquè no hi havia cap raó per no mirar les noies guapes que ens envoltaven. No t’impressionava gairebé res, però eres capaç de sorprendre’t per qualsevol cosa. Eres capaç d’estirar la realitat amb reflexions agudes sobre coses que solien passar desapercebudes. Feies petita l’ostentació i gran la menudesa. De tant en tant, t’agradava fer recomanacions de llibres selectes i d’entrevistes exquisides que, o bé ajudaven a entendre la nostra quotidianitat, o a endinsar-nos en la complexitat de l’espècie humana. De vegades, reconeixies que eren llibres que no havies llegit però que havien de ser molt bons perquè n’havies llegit la ressenya. Qualsevol dia podia ser un diumenge mandrós, com si el temps quedés sostingut al llarg de les nostres converses.

Podria ser tu o jo

exlovers-620x477

Llegeixo Amor fora de mapa i penso que en Llull podries ser tu o jo. El personatge podria ser un home o una dona, però no sé si és cosa de l’autor o si és cosa meva. En Llull em recorda algun dels meus moments més baixos i em recorda els que tu havies compartit amb mi, en algun moment. En Llull podria ser home i dona i això no és el més important, però em recorda que et cansaves que la gent pensés que eres gai. Llavors, parlàvem del masclisme que també existeix a l’esquerra alternativa, disfressat d’hiperfeminisme, és clar. Alguns fragments de la novel·la em fan riure perquè, és clar, no és a mi que em passen, però després hi ha un descripció que em toca i una ombra em trenca el somriure. Allò va ser real.

Sempre he pensat que tots els homes haurien de ser més com tu.