Dies d’aturar-s’hi

13002478_10153358327901856_2054544345389922359_oCaminava cap a l’estació quan vaig sentir la música. A mà esquerra hi havia un ateneu que em recordava a la meva infantesa a les Corts, quan jugàvem a fer sorra fina i els avis berenaven al bar de les rajoles fetes de taulell d’escacs. Em va semblar com si només jo pogués sentir la música perquè la gent entrava i sortia de l’estació: rebufs de final de setmana, monòlegs de mòbil, crits orfes cap a nens massa inquiets. El pati de l’ateneu quedava encerclat per una tanca amb posts discontinus i per les escletxes es podia veure una rotllana de persones ballant. Ja més a prop, vaig descobrir que tot eren dones, a excepció d’un home llargarut i esprimatxat. Tenien vora els cinquanta anys, vestien colors vius, algun fulard estrident voleiava amb les danses i els cabells blancs quedaven dissimulats per uns turbants que els donaven un aire molt graciós. De gran volia ser així.

Amunt del carrer, per fi la tanca desapareixia i el pati quedava al descobert, just davant de la porta de l’estació on només tres o quatre persones s’havien aturat a descobrir l’origen de la música i del ball. Ja és divendres, però la setmana se’ns ha menjat i encara hi ha gent que creu que no és moment d’aturar-s’hi.

Foto: Manuel Céspedes, Barnes station.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s