A Jma El Fna

A la taula del costat tres noies japoneses fan fotografies dels plats que tenen davant. S’hi estan força estona i després se les ensenyen les unes a les altres. Llavors, es fan una foto de grup i, a la fi, comencen a menjar silenciosament. Admiro la seva capacitat per mostrar gran sorpresa davant de qualsevol cosa que no hagin vist abans, per petita que sigui.

Arriba un grup d’espanyols en fila índia i amb els caps més embolicats que qualsevol altre marroquí. Criden un tal Dani “a grito pelao” que deu ser el primer del grup i els assenyala el lloc on seure. Fins que no han comprovat que aquell era el millor lloc, s’han assegut allà on realment volien i han posat tots els patracols allà on no els els podien robar ha passat molta estona. I ho han compartit amb gairebé tots els clients amb somriures, conscients de l’espectacle.

Més tard, arriben uns catalans reconeixibles per la vestimenta “Decathlon travessa”. Tant és que hagin sortit només a passejar; van equipats gairebé per a qualsevol incertesa climàtica. Valoren cada lloc on han estat segons si ha estat prou bé pel que han pagat o si no han valgut la pena pel que han hagut de pagar. Al final, sempre arriben les inevitables comparacions de caire patriòtic on qualsevol mostra d’art local és semblant o insuperable pels nostres claustres o el nostre trencadís.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s