Nest

2d4e2f6d304212a831280b4219ff690e

Quan tinc molta feina, tinc el costum de refugiar-me a casa dels meus pares. Aquesta vegada he carregat la motxilla amb 200 exàmens i alguns poemes de Sant Jordi. Quan he trucat a la porta, els meus pares m’han obert amb un somriure. Vinc perquè em cuideu. I llavors faig el meu desplegament sobre la taula del menjador, només apta per a grans ocasions. Fa temps que vaig guanyar la batalla per poder fer-la servir després de molt insistir en el fet que hi ha molt bona llum per corregir. Com a cap altre lloc de la casa. Que pessada que ets, diu la meva mare.

El pare em duu cafès i la mare em fa el dinar i sento com quan tenia setze anys i estudiava per als finals de l’avaluació. Com si jugués a ser profe. De tant en tant, la mare ve i mira els noms dels estudiants. Mare, vigila que no els desordenis.  Després sento que li diu al pare:

-Madre mía, si no te creas tú… Para que luego digan que ser profe es un chollo.

I jo m’aferro, plàcidament, a aquesta compassió .

Anuncis

Un pensament sobre “Nest

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s