Nest

2d4e2f6d304212a831280b4219ff690e

Quan tinc molta feina, tinc el costum de refugiar-me a casa dels meus pares. Aquesta vegada he carregat la motxilla amb 200 exàmens i alguns poemes de Sant Jordi. Quan he trucat a la porta, els meus pares m’han obert amb un somriure. Vinc perquè em cuideu. I llavors faig el meu desplegament sobre la taula del menjador, només apta per a grans ocasions. Fa temps que vaig guanyar la batalla per poder fer-la servir després de molt insistir en el fet que hi ha molt bona llum per corregir. Com a cap altre lloc de la casa. Que pessada que ets, diu la meva mare.

El pare em duu cafès i la mare em fa el dinar i sento com quan tenia setze anys i estudiava per als finals de l’avaluació. Com si jugués a ser profe. De tant en tant, la mare ve i mira els noms dels estudiants. Mare, vigila que no els desordenis.  Després sento que li diu al pare:

-Madre mía, si no te creas tú… Para que luego digan que ser profe es un chollo.

I jo m’aferro, plàcidament, a aquesta compassió .

Que interessant, que interessant

4-Travelling-gives-you-a-hold-over-your-plans-so-you-can-cross-of-those-must-do-items-on-your-bucket-list-photo-by-Shout-at-the-Devil-Flickr1

He arribat massa d’hora. Hauria pogut esperar a la terminal, beure un cafè i comprovar com els fan aquí. Podria haver agafat el tren d’un quart de dues i hauria estat prou per deixar un marge d’espera prudent. Però he arribat massa d’hora.

No sé com serà aquest viatge, tinc por que no em pregunti què vull fer. No conec la ciutat i vull que me l’ensenyi sense imposar-me-la. Detesto sentir-me com una nena petita, darrere del meu Cicerone, gairebé arrossegada d’un lloc a un altre. Caminar cap a la dreta i descobrir, minuts després, que era a l’esquerra; baixar en una parada de metro i veure que era l’altra. M’he llevat a les 7 per agafar un avió de cinc hores. Espero que mostri una mica de compassió.

No hi ha cap raó perquè surti malament, però estic cansada. De fet, una de les coses que més recordo de la seva manera d’explicar els llocs on viu és la capacitat que té a l’hora de fer analogies de com funciona un país a partir de coses que assenyalo, per petites que siguin. Penso que de vegades s’ho inventa, però a mi tant m’és. Faig veure que m’ho crec i encara li faig més preguntes perquè s’envalentoni. I al final sempre dic: -Que interessant, que interessant.