Elogi de la quotidianitat

Sculpture-by-the-Sea-201512

Als trets de repetició, contrast, goig i felicitat, per caracteritzar la quotidianitat, s’hi ha d’afegir el punt més decisiu de tots: la proximitat. Però, per fer-ho, preguntem-nos abans d’on ve que s’hagi considerat massa vegades la vida quotidiana com a vida de segon ordre. Un dels factors és, de segur, l’embat romàntic, amb la seva exaltació de la vida excepcional, en la forma o en la intensitat. L’heroi romàntic -es dirà- pot morir jove, però, si més no, ha sabut sobresortir i escapar-se de la mitjania anònima del comú dels mortals. (…) En la societat de l’aparença, ens quedem amb la vanaglòria del petit poder jeràrquic o en la verborrea associada a l’aparició mediàtica, i la vida corrent continua quedant arraconada.

(…)

La senzillesa de la quotidianitat beu d’un saber molt especial; d’un saber discret lligat al gest que és realment admirable i que se’ns esmuny en voler sistematitzar-lo.

(…)

La senzillesa no equival a banalitat. La vertadera vàlua de la vida quotidiana no és un producte d’un concurs de fotografia, ni de cap mirada estetitzant. Allò que omple el dia a dia, i el pas dels anys, es pot considerar com poca cosa, com una mena de vida de poca alçada, mediocre, que no excel·leix ni sobresurt en res, com una vida muda, “materialista”, de vol ras…I tanmateix, aquesta manera de plantejar les coses seria curta de mires. No només perquè hom podria fer una anàlisi acurada de totes les excel·lències (fama, heroïcitat, notorietat, honor…) i descobrir-hi molta banalitat i aparença, sinó també perquè hi ha una indiscutible dignitat en la vida senzilla de la gent.

Esquirol, Josep Maria (2015). “Elogi de la quotidianitat”, dins de La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Barcelona: Quaderns Crema.

Advertisements

2 pensaments sobre “Elogi de la quotidianitat

  1. Aprendre a disfrutar de petits, petits moment que van desfilant durant la rutina diària

    Aquell moment baixant amb el cotxe que veus els núvols sobre la Salut amb una llum extraordinària, aquella trobada anant a fer el cafè al mati, el sabor del cafè, ….. son pocs segons però si els saps trobar, son fantàstics. I el dia n’és ple!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s