Elogi de la quotidianitat

Sculpture-by-the-Sea-201512

Als trets de repetició, contrast, goig i felicitat, per caracteritzar la quotidianitat, s’hi ha d’afegir el punt més decisiu de tots: la proximitat. Però, per fer-ho, preguntem-nos abans d’on ve que s’hagi considerat massa vegades la vida quotidiana com a vida de segon ordre. Un dels factors és, de segur, l’embat romàntic, amb la seva exaltació de la vida excepcional, en la forma o en la intensitat. L’heroi romàntic -es dirà- pot morir jove, però, si més no, ha sabut sobresortir i escapar-se de la mitjania anònima del comú dels mortals. (…) En la societat de l’aparença, ens quedem amb la vanaglòria del petit poder jeràrquic o en la verborrea associada a l’aparició mediàtica, i la vida corrent continua quedant arraconada.

(…)

La senzillesa de la quotidianitat beu d’un saber molt especial; d’un saber discret lligat al gest que és realment admirable i que se’ns esmuny en voler sistematitzar-lo.

(…)

La senzillesa no equival a banalitat. La vertadera vàlua de la vida quotidiana no és un producte d’un concurs de fotografia, ni de cap mirada estetitzant. Allò que omple el dia a dia, i el pas dels anys, es pot considerar com poca cosa, com una mena de vida de poca alçada, mediocre, que no excel·leix ni sobresurt en res, com una vida muda, “materialista”, de vol ras…I tanmateix, aquesta manera de plantejar les coses seria curta de mires. No només perquè hom podria fer una anàlisi acurada de totes les excel·lències (fama, heroïcitat, notorietat, honor…) i descobrir-hi molta banalitat i aparença, sinó també perquè hi ha una indiscutible dignitat en la vida senzilla de la gent.

Esquirol, Josep Maria (2015). “Elogi de la quotidianitat”, dins de La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Barcelona: Quaderns Crema.

Anuncis