Matins

14279741310_7193c188eb_z

Cada dissabte, intentava arribar a la cuina abans que el pare es llevés per anar a comprar el pa. Sabia que no havia estat a temps quan arribava al menjador i em trobava la mare asseguda a la butaca, d’esquenes a la finestra, amb la persiana mig alçada. Amb el temps, aquella imatge de la mare, en silenci, m’ha anat inquietant.

Sempre m’agradava que els dissabtes esmorzéssim junts. Després el pare em duia al partit de bàsquet. Mai vaig demanar-me què feia la mare durant el matí. Després arribàvem amb un munt d’anècdotes i ens acollia l’olor d’un sofregit o un altre.

Quan la mare acabava de rentar els plats, obria la campana. Al principi el soroll de l’extractor omplia la cuina. Després l’apagava i quedava només un feix de llum que il·luminava un tros de terra davant dels fogons. Des del menjador, amb una olor ja tènue del tiberi, la cuina semblava un lloc que evocava fets que encara no havien succeït.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s