Elogi a la carta

A mi sempre m’ha agradat escriure notes i cartes, més que no pas correus electrònics. I, per tant, m’agrada molt rebre’n. M’agrada que els escrits em sorprenguin entre les pàgines d’un llibre, al final del calaix, dins d’un sobre, o de mà en mà algun vespre de borratxera.  Aquest factor sorpresa no existeix amb els correus. En canvi, amb el paper has de passar comptes amb el temps. I això és bo. Sempre que he fet un trasllat he anat recuperant parts de mi que havia oblidat.

I quan rebo una carta sé que ha estat escrita d’una tirada! Això té més mèrit que si l’autor té l’oportunitat de fer i refer el text amb un clic. Qui escriu a mà pensa bé les paraules perquè utilitzar el corrector és estèril: tendeixo a posar els errors a la llum i acabo per interpretar apassionadament (si cal, de manera compartida) la frase primigènia.

No sé si diu gaire de nosaltres això de pesar tot amb la balança de la utilitat.

Escriviu a mà de tant en tant.