Han tornat

A les set sona el primer despertador. Al voltant de les vuit, com a molt tard a dos quarts, sento els crits de guerra dels comercials de l’empresa del costat. Al principi vaig pensar que es tractava d’una secta, més tard una escola de taekwondo, finalment un amic em va comentar que podia tractar-se d’una estratègia de motivació empresarial. Se sent la dutxa. De vegades, alhora que la cafetera. L’última vegada es va desfer la nansa, però n’ha comprat una de negra que m’agrada encara més. A la televisió ja parlen d’actualitat i l’Ara ha deixat de publicar sobre famosos de tercera i successos vinguts de l’altra banda del món. Ja comença a costar d’aparcar al carrer de la Lluna i la zona blava és impossible. Els carrers de la piscina estan transitats més per joves que per àvies afables. A canvi, ja no hi ha nens que saltin espontàniament sobre el meu cap mentre intento perfeccionar l’estil braça. Quan sonen les cadenes que deslliguen les taules i cadires de la terrassa de baix, ja hi ha gent que espera asseguda a la plaça per asseure-s’hi. Ara em veig forçada a recuperar els bons costums i hi he de mirar per si he de saludar algú. A casa comencem a trobar-nos més i el gat del baix ja no miola perquè no viu a la caseta de la terrassa. El silenci va esvaint-se dia rere dia i m’adormo amb la conversa del terrat.

Imatge: Regina Rivas

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s