Imatges i ratlles

Una vegada vaig llegir un conte sobre un noi de Ceuta. Al port, de nit, borratxo, pixava de cara al mar. La brisa li retornava la seva essència; gotetes a la pell. Li feia gràcia i a ell, se li escapava el somriure. Al seu darrere, il·luminats (ja no sé si és el que vaig llegir o el que m’agrada recordar), els seus amics continuaven bevent, xerrant i rient sorollosament. Jo quan llegia aquelles ratlles, tancava els ulls i me l’imaginava davant meu, veient com li retornava el pixum als talons. I a mi, em feia riure. D’una manera, més o menys poètica, en una posició o una altra, a tots ens ha passat.

De tant en tant, durant les vacances em va retornant aquella imatge de felicitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s