Hui no miraràs amb ulls de vidre

paulamontaner

Hui no miraràs amb ulls de vidre

hui s’enfuriran les teues bèsties,

els teus dimonis trauran fum per la gola,

diràs el teu nom en veu baixa i trèmulament,

just en el moment que s’encollisca la teua vida

els teus somnis s’esmicolaran

en mil diminutes peces irreparables

i esclataràs en un plor d’alegria o profunda melangia.

Miraràs al davant i veuràs els meus ulls humits

regalimant gotes salades d’aigua cristal·lina

que es passeja per les meues galtes.

Llavors tancaràs els ulls i s’entelaran d’un humor

que et naixerà de l’abisme més profund del teu cor

impregnant així els nostres darrers dies

d’una tristesa remotíssima

que fou en el seu temps l’engranatge

que feia rodar el món dels nostres cossos.

Ara és tard i és inútil qualsevol temptativa de futur

suggerida per qualsevol decisió intempestiva

de retornar a un passat vingut a menys,

un passat ofegat en les profunditats

d’un mar de llàgrimes

que hem anat construint amb els anys, dia a dia,

amb una gran perseverança

que en cap moment no ha defallit.

Ha arribat ara el moment de llançar-nos al mar

i deixar-nos a la deriva d’un temps

que només ens queda veure com fuig

dels nostres dits i se’ns escapa

i deixar volar allò que remena

el fons de les nostres entranyes

i ens rossega el cap com les bigues corcades

d’un caient edifici de fa segles o milers d’anys.

Dins de Matèries de l’oblit, de Raimon Ribera. Il·lustració: Paula Montaner.

Per llegir altres perles, podeu llegir Gargots, la revista literària dels joves escriptors valencians.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s