A la plaça Concòrdia

th

A la plaça Concòrdia, jo només hi veia cames i peus. A la meva alçada només hi havia els meus cosins i semblava que allà podien passar moltes coses que els adults no arribarien a saber mai, si no fos perquè, de tant en tant, abaixaven el cap i ens enxampaven estomacant-nos amb el palmó. La meva mare m’empenyia suaument cap enrere i em deia:

-Pica, pica amb el palmó a terra, carinyu.

Em posava polaines quan feia calor, em pentinava els cabells de manera que semblava que portés un casc per cap, em tenia allà sota durant hores, sense poder aixecar el cap de tanta gent que hi havia. Vivia amenaçada pels meus cosins que aquell dia m’haurien fet saltar un ull amb el palmó de l’hòstia si no hagués estat més viva que ells. I encara volia que piqués per fer-la feliç! Estimeu els vostres fills. Sisplau.

Foto: Takafumi Goto, Fencing.

Anuncis

Un pensament sobre “A la plaça Concòrdia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s