L’espera

12299213613_05a30e70dc_z

Quan el miro als ulls, no hi veig res. I quan parla, no diu mai coses que em facin reflexionar. Li he dit que té alguns cabells blancs i diu que millor, perquè així sé que aquests cabells no cauran. Esperar no-res fa que el pugui desitjar amb força. És com viatjar en un lloc on has estat a mitges. També sóc aquesta.

La meva germana sempre em deia que no poder controlar l’espera era una mostra d’immaduresa. I ara resulta que m’he passat de frenada; no és que no pugui controlar l’espera per a moltes coses, sinó que gairebé sense saber com, ni quan, tampoc no espero res. Crec que viure amb aquesta irresolució és, senzillament, més plaent.

Imatge:Front row/ Primera fila, Rafael Edwards.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s