El prestigi de la remotesa

pagesiques-e1321520823254

Fa un parell de dies vaig topar amb unes reflexions filosòfiques sobre paisatge i natura. L’artista Perejaume parlava del prestigi de la remotesa. És perquè de vegades no som capaces que qualsevol lloc s’obri de manera infinita. El prestigi de la remotesa bé pot recórrer-ho tot; la font de les possibles idealitzacions que puguem arribar a tenir avui dia, condicionades per la manera de fer d’avui en dia. Homogeneïtzació i aïllament alhora.

The Lunchbox

The-Lunch-Box-1

Mai he sabut cuinar. La meva mare diu que si hagués nascut a l’època de l’àvia, no m’hauria volgut ningú. Perquè ni sé cuinar, ni sé cosir. Alguna cosa per sortir del pas, però trobo que no tinc paciència. No és una cosa que em satisfaci això de ser una dona d’aquesta època. Ser d’aquesta època, de vegades, vol dir coses dolentes. Penso que moltes de nosaltres som d’una època que voldríem.

Tot això ho pensava mirant la pel·lícula índia The lunchbox. No m’agrada cuinar; en canvi, això d’escriure cartes… Entre llibres, a la mà, de manera previsible o inesperada. Si tu em cuinessis, jo t’escriuria molt.