Ya lo dijo Andrés

5796850636_977ea36a9a_b

Eren les 6 de la matinada i Liede era l’escenari d’una combinació zombi d’orientals i occidentals somrients. No recordo si havia guanyat el Barça,  però els tres caminàvem abraçats cap a la boca del metro. Un carrer separava el nostre paradís de la normalitat. A l’altra banda de la vorera, els carros de noodles ja fumejaven. Davant nostre, el posat de la gent evidenciava que la nostra alegria els pesava. L’Andrés deia que feia massa calor. No me fui de Colombia para meterme en este puto infierno, joder. Em va demanar una mossegada del sandvitx que portava i se’l va cruspir sencer. Després també va demanar un glop d’aigua i es va beure tota l’ampolla. -¡Eres un cabrón, Andrés! Ell es tapava la boca i reia.

Mesos més tard ens escrivim, ens tornem a explicar aquella nit i em reinvento aquella matinada. Ya lo dijo Dostoievski: “Lo peor es que voy a echar de menos esta celda cuando me vaya”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s