Un solo

laura_medrano_solo_0

Solo

Al metro ja no empeny ningú i no hi ha tensió quan faig cua per pujar a l’autobús. Les mirades entre nosaltres han deixat d’estar plenes de sorpresa i de curiositat. El sol és groc, el cel ben blau i la nit arribarà a l’hora prevista. No estrenarem cap hotel en algun racó d’una ciutat que no coneixem.  Parlem sense pensar i tornem a ser qui sempre hem estat. Però ja no sabem qui som; estem contaminats. No té cap sentit beure aigua calenta, perquè la veritat és que, tot i els esforços per creure-hi, l’aigua calenta mai va guarir res. Això i allò només ho lliga una olor que, de tant en tant, porten desconeguts i que retorna quan ens els creuem pel carrer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s