Un somriure assajat i goodbye.

images (1)

Una companya té la veu tan greu que sembla que li faci eco a dins de la boca. Ha estat mentre que la mirava quan m’ha vingut aquesta idea: sembla que estiguin buits. De vegades tinc l’esperança de trobar-me’ls en algun racó pensant, parlant amb ells mateixos, però mai estic de sort.

Potser ha estat fruit d’aquest desig per trobar humanitat, però diria que avui l’he vist recolzada a la paret, amb un posat trist. No pot haver estat un miratge. Quan m’ha sentit, ha semblat que mudava la cara ràpidament. Després ha vingut cap a mi, tan decididament que m’ha semblat un acte de desafiament… Un somriure assajat i goodbye.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s