Perdonar-ho tot

Image

Quan acabo la novel·la de Joël Dicker m’aturo en aquesta frase “va a echar de menos a todos los personajes”. I és cert. Tanco la coberta, passo la mà per sobre, amunt i avall, amunt i avall. Com si volgués recuperar tots els moments del llibre a cada passada. Somric. Com serà el nou llibre que escrigui Marcus Goldman?

No passa només amb els llibres, també amb sèries: House of Cards, Homeland i la inigualable Breaking Bad. No em trec del cap la relació entre Frank i Claire Underwood, o la impulsiva i malaltissa actitud de Carrie Mathison. Quants anys deu tenir ja el fill que va tenir amb “El soldat d’Amèrica”? I en Jesse Pinkman, haurà assolit redreçar la seva vida després de tants infortunis ajudant Walter White, el mestre camell?

És com si de cop i volta, en arribar al final, ens haguessin forçat a deixar orfes els personatges de ficció, aquells companys i companyes a qui ens hem esforçat tant d’entendre al llarg de dies, setmanes, mesos. Fins i tot sense entendre’ls, som capaços de perdonar-los-ho tot. És aquest el poder de la ficció.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s