Self shelf

Image

Durant una època, tothom no feia res més que lloar les actituds responsables i consegüents. Recordo un professor de l’escola que deia que fer-se gran volia dir deixar d’anar ràpid amb el cotxe. No ens respectava prou com per explicar-nos-ho sense metàfores.

Als meus pares, també els queia molt bé una amiga meva perquè semblava molt madura, a pesar de tenir setze anys. A mi em queia bé perquè tenia una moto i podíem dir que anàvem a berenar i al cine, quan realment anàvem al Park Paladium a beure tants Martinis amb Coca-Cola com poguéssim.

Finalment, amb el temps he descobert que el veritable símptoma de fer-se gran arriba no només quan vols comprar-te els teus llibres, sinó quan vols que aquests ni tan sols es barregin amb els dels teus pares.

Un dia, de darrere dels best-sellers que els meus pares solien comprar a la llibreria d’El Corte Inglés, vaig començar a treure els llibres que m’havien fet llegir a l’escola.  Els vaig col·locar en una banda del prestatge, a part de la resta. Me’ls vaig mirar, cop de cap a la dreta i a l’esquerra. Em van semblar suggerents, respectables. Encara eren pocs, però. Mesos més tard, el meu pare devia adonar-se de la reordenació a la prestatgeria. Sense dir res,va posar una enganxina blanca a la lleixa amb el meu nom.

Anuncis