Els chengyu

Image

Mentre sopava amb la Kate vaig demanar pel seu nom xinès. Com deu ser haver de renunciar al teu nom i triar-ne un de nou per fer-lo més comprensible?

La Kate em va explicar que el seu nom estava compost per dos caràcters que volien dir “al voltant del llac”. Ella va riure avergonyida, com si fos la cosa més estúpida del món. En canvi, a mi em va fascinar…Ella seguia mig excusant-se dient que a la Xina fan coses estranyes, que no calia que em fixés en aquells detalls. Suposo que és així com ens veuen.

Dies enrere havia llegit que existien quatre caràcters xinesos anomenats chengyu a partir dels quals es podien crear multitud de frases fetes. Aquests quatre caràcters estaven lligats a la història de les Quatre belleses xineses: 西施 (Xīshī)王昭君 (Wáng Zhāojūn),貂蝉 (Diāochán) i 杨贵妃 (Yáng Guìfēi). La importància del relat de les Quatre belleses en la llengua em va semblar tan interessant com incomprensible. Per això vaig preguntar a la Kate si cada nom funcionava com els chengyu, amb una petita història,que podia canviar combinada amb altres caràcters. Ella va obrir els ulls: -Molt bé!

En el fons, el que intentava era impressionar-la

Foto: http://www.flickr.com/photos/metal1944.

Anuncis

Saxo

Hi ha un professor a l’escola que toca el saxo als matins.

Avui el seu so gairebé m’ha atropellat quan entrava a l’edifici a les vuit del matí. Ha deixat la porta oberta de la seva habitació i l’he vist des de fora. Estava assegut en una punta del llit, de cara a la finestra. Hi havia tanta llum de fora que semblava que hi estigués completament fosc. He estat temptada de fer-li una foto, he agafat el mòbil convençuda, però l’he tornat a deixar a la butxaca de la jaqueta. No, no m’atreveixo…

Els professors xinesos viuen a l’escola, en unes habitacions molt petites. Crec que molts vénen de regions diferents de la Xina i per això l’escola els acull. Tot i que n’hi ha molts que, tot i viure a prop, dormen en aquests espais minúsculs perquè treballen moltíssim. El professor que toca el saxo deu ser d’aquí perquè és petit i prim. Si fos del nord seria alt i gras, perquè diuen que estan acostumats a menjar fregit, mentre que al sud de la Xina tot ho bullen.

Recordo que el primer dia que vaig veure aquest professor, em va sorprendre la seva lletgesa.Té els ulls molt petits, els llavis molt gruixuts, els cabells escassos i molt foscos que contrasten amb una pell ben blanca. Els xinesos no són grocs.Són blancs com la llet. O morenos com els coreans.

Cada dia quan arribo a l’escola, espero que trenqui el silenci amb el saxo. Alguns dies, penso que si estigués trista, em podria fer plorar. Però és massa aviat.  Quan són quarts de nou, arriba, com si vingués de lluny, esbufegant a classe, amb els llavis molt inflats i d’un color vermell intens. Fa molt de riure.