La Xina

baixa

Com que la calor és molt intensa en aquesta part de la Xina, qualsevol olor arriba amb força. Primer arriba al nas i després es posa a l’estómac de seguida. Quan vaig arribar fa una setmana em va agradar saber que sota de casa hi tindria un mercat a l’aire lliure amb paradistes amb fruita i verdura. Majoritàriament venen això però hi deu haver també més d’una parada de carn perquè, de bon matí, fa fortor a budells.

M’agrada molt passejar-hi cap al tard, quan ja no hi fa aquesta fortor i queden poques persones intentant vendre la fruita a preus molt baixos. Aleshores, les dones alcen el cap i s’adonen que sóc blanca (així ho diuen elles). Riuen molt. I jo també. Em recorden als nens i nenes de l’escola. Podria saber què pensen en cada moment fins que comencen a parlar inintel·ligiblement per a mi. No sé en quin moment arriba la consciència de la cultura. El cas és que una de les coses que m’ha sorprès més de la Xina és trobar que em puc reconèixer amb gestos que són universals.

Anuncis

3 pensaments sobre “La Xina

  1. Aquest post em recorda a “La primavera a Pequín” 🙂 Molt recomanable!
    És una sort trobar gestos universals a tants quilòmetres, segur que et fan companyia.

  2. Carolina, no he llegit aquest llibre! Però segur que tinc temps per fer-ho! 🙂 Gràcies! Espero que estiguis molt bé per Dinamarca! Montse, penso molt en vosaltres! Doneu molts records als /a les alumnes. Una abraçada molt forta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s