Els centres

IMG_2935

Quan vaig preguntar pel centre de la ciutat, la gent va mirar-me estranyada. Aquí no existeix la noció del centre. Jo vaig seguir insistint-hi però sempre obtenia la mateixa resposta; no hi ha res que es conegui com el “centre” de la ciutat. Com que semblava que no existia conceptualment, vaig pensar, que podria ser que jo hagués estat equivocada sempre i que el centre, com a tal, no hagués existit mai.  

Però no m’hi vaig poder estar.

Amb aquesta idea al cap, vaig confiar en la Lonely Planet que desfà qualsevol xoc cultural i et porta on va tothom. De seguida vaig adonar-me que els autors de la Lonely sí que sabien on era el “centre”. De cop i volta, em vaig sentir estranyament còmoda al carrer. I molt culpable. 

Seria impossible de dir a què es dedica la gent aquí, què beuen, què mengen, què pensen, com actuen si només existissin aquests carrers. En un dels restaurants més ostentosos del carrer dinaven homes i dones de negocis. No sé per què em va venir al cap que la gent que fa girar-ho tot, ho fa segurament des d’aquests llocs tancats del món. 

Anuncis

La Xina

baixa

Com que la calor és molt intensa en aquesta part de la Xina, qualsevol olor arriba amb força. Primer arriba al nas i després es posa a l’estómac de seguida. Quan vaig arribar fa una setmana em va agradar saber que sota de casa hi tindria un mercat a l’aire lliure amb paradistes amb fruita i verdura. Majoritàriament venen això però hi deu haver també més d’una parada de carn perquè, de bon matí, fa fortor a budells.

M’agrada molt passejar-hi cap al tard, quan ja no hi fa aquesta fortor i queden poques persones intentant vendre la fruita a preus molt baixos. Aleshores, les dones alcen el cap i s’adonen que sóc blanca (així ho diuen elles). Riuen molt. I jo també. Em recorden als nens i nenes de l’escola. Podria saber què pensen en cada moment fins que comencen a parlar inintel·ligiblement per a mi. No sé en quin moment arriba la consciència de la cultura. El cas és que una de les coses que m’ha sorprès més de la Xina és trobar que em puc reconèixer amb gestos que són universals.