Pa amb tomàquet

 

El pa surt de la bossa amb uns forats enormes. Això m’empipa i vaig canviant fins a trobar “la llesca”. La de la molla esponjosa, flonja, tova. Així és com les llesques amb forat van quedant repartides en bosses diverses al congelador. Potser algun dia arribi a menjar-me-les.

M’he adonat que sóc una maniàtica del pa ben sucat. El tomàquet cal que mulli el crostó torrat fins a estovar-lo, l’oli no ha de ser abundant perquè no mati el gust i la sal ha d’afegir-s’hi en la seva justa mesura. Si ho faig bé, de vegades, m’estalvio una llenca de formatge.

El més important del pa amb tomàquet és, en definitiva, el pa amb tomàquet.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s