images

M’agradava seure en les cadires que hi havia davant de les rentadores. Després de sis mesos havia fet massa amics que parlaven un anglès d’acadèmia, com el meu. Per això, com si pogués penedir-me per avançat, anava sovint a la sala de rentadores de la universitat, per aprendre anglès de debò.

M’asseia i escoltava. No gaire estona. Fins que em feia mal el cul i aleshores em posava a voltar i llegia els anuncis de les parets; una habitació, una feina, un curs, etc. Quan van passar només dos mesos, sense cap pretensió, va acabar saludant-me força gent de la universitat. Només perquè els resultava familiar.

Un dia va arribar ella.

Va anar deixant la roba, lentament, dins de la rentadora que em quedava al davant. Com si la roba que portés no fos bruta. Aquesta lentitud em va encuriosir però em tapava amb el cos i només podia veure-li el clatell. Un clatell perfecte.

Quan va passar una estona, el protocol va anar perdent elegància. Va ser llavors, quan sense esforç, va deixar un espai per sobre del seu cap i vaig poder veure els colors que anaven cobrint el tambor. Va alçar el braç de nou i vaig veure com allargava la mà fins a entaforar entre totes les peces, les calces i els sostenidors. Devia sentir-se observada o simplement ho va fer per precaució però no va servir de res. Havia arribat a temps per veure de quin color tenia la roba interior: color de carn. És un color que detesto.

Anuncis

Un pensament sobre “

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s