Veïns

Quan van adonar-se que seríem veïns, ja no van apujar la persiana cap altre matí. El nostre tercer pis ens permetia ficar-nos a dins de casa seva. Sabíem que el pare fumava d’amagat a la cuina, que la dona es dutxava sempre als vespres i que als nens els agradava córrer despullats per casa. Quan ja dúiem un mes, els havíem posat noms i cognoms i els havíem inventat una vida. Passàvem tantes estones junts, que se’ns feia estrany viure separats.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s