La trucada número deu

Image

Li ha trucat per demanar-li com estic. Sé que és ella perquè no ha afegit gaire més que l’altra vegada: duc una barba llarga i enrossida pel tabac, el sol d’aquests primers dies d’estiu m’ha emmorenit d’una manera tan malaltissa que sembla que m’hagi socarrimat, bec des de primera hora del matí i sóc incapaç de fer res sense enfadar-me o pixar-me a sobre. Sempre que parlen de mi, ella deu fer com si fos la primera vegada que ho sent, però deu ser la trucada número deu i només canvien alguns detalls…

Aquesta vegada deu estar intranquil·la per alguna cosa perquè la conversa s’allarga més del que és habitual…Només són dues hores d’avió, però no vindrà mai. És la por de saber, de conèixer…De fet, aquestes preguntes les deu fer per assegurar-se com de lúcid dec ser encara.

-És que és el meu germà, el dia que mori…-això és el que sempre li diu. Però és això el que deu estar esperant. El dia que mori dirà que ja descanso, però la veritat és que la redempció serà només per a ella, que és qui es queda amb tots els volguts interrogants.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s