Amrum

229698_182108601854729_2782329_nAmrum, agost de 2011

Quan vam arribar a Amrum vaig tenir la impressió de ser per primera vegada en un lloc molt diferent dels que havia estat fins aleshores. Amrum donava la sensació d’estar tota envoltada de dunes blanques i resseguida per fars blancs i vermells. Tot era, intrigantment, perfecte. No podria dir que es tractés d’un paisatge paradisíac, tanmateix tot em desvetllava una gran curiositat. Platges fetes de desert de sorra i l’aigua, al final; com un premi després de caminar tant, de color coure.

Amrum era, i deu ser encara, un lloc que traspuava felicitat, on l’aire bufava fort i feia impossibles els racons. Fossis on fossis, el vent sempre venia a trobar-te. A la tornada, encara amb l’illa al cap, gairebé com per casualitat, vaig saber que a Amrum enviaven nens i nenes, així com ferits, durant la II Guerra Mundial i que molts dels avis i àvies que actualment viuen a Alemanya van viure-hi autèntiques històries d’amor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s