Als trenta anys

El dia de l’avortament va ser un dia feliç. El doctor va dir que havia començat a bategar però ella no va fer-se enrere. Només va pensar que li repugnava estar embarassada perquè se sentia vulnerable. A la sala d’espera, li va sorprendre que totes les dones fossin acompanyades per d’altres; ni un sol home.

Només ho van saber tres amigues molt properes que no van deixar de trucar-li en tot moment per saber com es trobava i si n’estava segura. L’estranyesa davant de la seva serenitat va ser l’única cosa que mesos després la seguia entristint.

Aquell fet devia ser vist com una mena d’oportunitat a la seva edat. Si hagués passat als divuit, la renúncia no hauria estranyat ningú. Però decidir-ho als trenta-quatre era fer-ho des de la llibertat. Així doncs, el fet en si mateix era un desafiament davant de la possibilitat. I per a les dones, aquella possibilitat no era poca cosa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s