Els llibres, Joana Raspall

jraspall


Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.
(fragment)        

        Pinzellades en vers

Anuncis

Als trenta anys

El dia de l’avortament va ser un dia feliç. El doctor va dir que havia començat a bategar però ella no va fer-se enrere. Només va pensar que li repugnava estar embarassada perquè se sentia vulnerable. A la sala d’espera, li va sorprendre que totes les dones fossin acompanyades per d’altres; ni un sol home.

Només ho van saber tres amigues molt properes que no van deixar de trucar-li en tot moment per saber com es trobava i si n’estava segura. L’estranyesa davant de la seva serenitat va ser l’única cosa que mesos després la seguia entristint.

Aquell fet devia ser vist com una mena d’oportunitat a la seva edat. Si hagués passat als divuit, la renúncia no hauria estranyat ningú. Però decidir-ho als trenta-quatre era fer-ho des de la llibertat. Així doncs, el fet en si mateix era un desafiament davant de la possibilitat. I per a les dones, aquella possibilitat no era poca cosa.

Olor de peix

Image

De cop i volta, feia olor de peix. Era una olor que jo li sentia al coll; just quan anava a fer-li un petó. No puc dir que fos desagradable però em va sorprendre la primera vegada. Vaig pensar que aquell dia, simplement, devia haver fet per dinar sardines, bacallà, sípia…

L’endemà, novament atreta per la curiositat, vaig apropar-me al coll…Tornava a fer olor de peix! No gosava demanar si aquell dia havia dinat sardines ja que tampoc volia ferir-lo. No pudia, però m’intrigava tant l’origen d’aquella fragància…Vaig preguntar simplement què havia dinat. Va dubtar uns segons i  la resposta no va satisfer els meus anhels. Van passar els dies i el ritual anava repetint-se, fent augmentar dia rere dia la meva sorpresa. Al final vaig desistir de trobar-hi cap explicació;  simplement, aquell home devia tenir un petit racó de coll connectat al mar. Amb el temps aquella aroma va acabar desapareixent i mai més m’he apropat al seu coll de la mateixa manera.