Orígens

Image

Hi ha un gest íntim que va repetint-se al llarg de l’ofici d’ensenyar, que és la despulla d’un alumne davant de la mestra a qui lliura un escrit que ha fet. A través dels textos he pogut descobrir  les seves preocupacions reals, les seves ambicions, les seves pors, els seus somnis. També els he descobert a ells mateixos, des del primer, aquell que sempre té una resposta per a tot, fins a aquella altra que amaga el cap darrere el llibre. M’agrada estar a punt de retornar-los l’escrit i suspendre l’acció uns segons. Aquells segons on esperen amb els ulls àvids, intentant interpretar qualsevol moviment, encara que sigui lleu, que els doni ales, que constati que allò que van escriure és tan fantàstic com ells van imaginar…Ja ho saben, inconscientment, que en la literatura hi ha màgia i una frontera inestable entre el que som i el que escrivim, però no ho diuen així, encara que ja ho sentin d’aquesta manera.

No és gaire diferent amb els adults, que em sorprenen amb les mateixes esperances i les mateixes pors. Per això m’agrada pensar que en això d’ensenyar i aprendre, tornem una mica als nostre orígens.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s