La cosmètica de l’enemic

780_008_4731179_e1858448751a90d0dd76cb83a8d0c31b

Quan vaig llegir Estupors i tremolors, d’Amélie Nothomb, vaig saber que era davant d’una persona genial i excèntrica, en el sentit estricte dels dos termes. Ahir a la Muntaner, Lluís Soler i Xavier Ripoll interpretaven Cosmètica de l’enemic, una altra obra d’aquesta autora belga.

L’escenari enmig i el públic mirant-se en cercle. Una bona sensació d’entrada perquè quan pots mirar les reaccions dels altres l’espectacle pren una dimensió màgica, comunitària.

La Nothomb ho torna a fer. Ens té rient a mitja sala amb el relat d’una violació. Però com és possible que una dona s’atreveixi a escriure sobre una cosa tan brutal i que ens faci arribar al límit dels nostres límits! Em va recordar l’escena de Louise&Michel, aquella pel·lícula que presenta una noia amb càncer que s’immola per assassinar el cap d’una fàbrica que ha estafat les treballadores. L’escena grotesca va fer riure tot el públic aleshores. Com ahir, que ens miràvem per trobar el permís de qui rigués primer, fins que al final, és clar, ho vam fer tots. Amb la mà a la boca, això sí, perquè devíem pensar que fèiem una cosa molt mal feta.

Podeu llegir sobre l’argument de Cosmètica de l’enemic.

Anuncis

Un pensament sobre “La cosmètica de l’enemic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s