Història d’un amor

andreydorine2

André i Dorine

Les primeres ratlles d’André Gorz, qui explica l’amor vers la seva dona malalta, amb qui després se suïcidarà, van semblar-me profundes. La persona amb qui havia compartit gran part de la seva vida, havia estat objecte de deformació literària sense nom, només amb alguna forma, amb alguna essència. Mentre que, potser amb aquell tòpic baudelairià  de “la dona que passa” altres havien estat objecte de grans reflexions, de grans turments i idealitzacions. Gorz es culpa de no haver estat just. Pot fer-ho, entre d’altres coses, perquè s’apropa el seu final, és clar. Quan ja ha canviat la passió per la calma, la llibertat per la comoditat.

Recordo que un dia en una conversa, un noi que havia passat molts anys vivint en una tribu africana i que va casar-se amb una dona d’allà em va dir, “però tu et penses que els sentiments realment surten del cor i que ens vam enamorar!”. Va ser una frase estranya que, òbviament em va fer sentir estúpida, i encara que vaig fer veure com si m’adonés de l’error, em va tenir molts dies pensant: d’on sinó, d’on sinó…Aquell va ser el primer dia que vaig adonar-me, tot i que de manera inconscient, que no seria fàcil.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s