El barber

Paula Bonet

Per molt d’hora que em llevi, mai el sorprenc fent una altra cosa que el dia anterior. Es fuma la cigarreta com aquell qui ho fa després d’un gran esforç; són només les vuit del matí. A jutjar per aquest posat excessivament relaxat, diria que la barberia és seva. Sempre el trobo mirant els cotxes passar, recolzat a la porta.  Crec, però, que no és capaç de percebre cap dels vianants. Obre molt aviat però mai hi té ningú. És com si formés part d’un ritual per tenir sort. M’encisen aquestes coses estranyes que fa la gent. Estic segura que si hi té algun client, li deu tallar els cabells perfectament però sense cap atenció especial. És exactament això; crec que ho deu fer tot amb excel·lència però amb absoluta indiferència. Avui he passat tan a prop, intrigada per saber-ne més, que al final l’he pogut veure més de prop. M’ha mirat però crec que ha pensat que era casual; és el meu home gris.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s