A l’Antònia

Conrad Roset

Recordo que quan vaig arribar a l’escola Sant Esteve una de les persones que va acollir-me amb afecte va ser l’Antònia. Em duia de la mà i em portava a classe on m’esperaven nous companys i companyes. Recordo perfectament el mal de panxa que tenia perquè era la meva tercera escola en dos anys i volia que fos l’última. Van passar els anys, vam acabar l’escola i l’Antònia va fer un escrit per a cada alumne on ens explicava què era el que més li agradava de cadascun de nosaltres.

Quan vam trobar-nos en projectes polítics oposats, no vaig oblidar res del que ens vas ensenyar, Antònia, i no vaig voler oblidar aquelles línies que em vas escriure i que penso que vas fer amb sinceritat. Però ara, Antònia, no sé qui ets. Ens vas ensenyar a ser valentes, i ens sorprens amb escrits defensats amb inicials i un cognom genèric que  podria ser el de qualsevol. Ens vas dir que no havíem de tenir por de dir el que pensàvem. Ens vas dir que havíem de ser sinceres. Ens vas dir que els somriures eren molt poderosos. Antònia, prefereixo pensar que has canviat abans de posar en entredit tot allò que ens vas donar i que ara tant et molesta que reproduïm.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s