Els nois no ploren

El que m’agrada del teatre és que per poc que t’agradi una obra, sempre hi ha alguna cosa que cala. Una obra, per dolenta que sigui, no és mai material d’un sol ús. Allò que has vist va ressonant dins del teu cap. Ahir va ser Boys don’t cry, una reflexió sobre l’èxit i el fracàs. Una lluita de discursos feta a cops de cita que fa difícil de seguir el que pensa cadascú, si és que el que pensa cadascú existeix per si sol. La reproducció dels discursos d’uns i altres farceixen les nostres idees, ens apropen -també ens alienen- de la realitat. Si és que existeix una de sola. Una peça que demostra la necessitat de relativitzar sobre absolutament tot per avançar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s