Entre desconeguts

Caminàvem pel poble i parlàvem des del més vague al més profund i, de tant en tant, somrèiem. Existeix una connexió estranya entre gent que no es coneix i té poc temps per fer-ho. Sembla que el que ens envolta es conjuri d’una manera estranya.

Va arribar la nit i vaig marxar sola. No va caldre dir res a ningú perquè només ens lligaven les converses.Plovia molt i les escales de pedra eren cobertes de tanta aigua que semblaven rius. Vaig baixar corrent xopant-me de cap a peus. Reia bàrbarament i pensava que, de trobar-me algú, l’espantaria. Com aquella vegada que van trobar-me fent patades a pedres a la muntanya perquè em sentia miserable.

L’endemà, l’autobús baixava lentament cap a la ciutat i anava deixant enrere Morella, amb l’escalf d’un sol que s’havia fet esperar.

En tres dies no havia sentit humitat. Som tant lliures entre desconeguts…

Anuncis

3 pensaments sobre “Entre desconeguts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s