Recomenço

El pare em va descobrir que els llibres podien empastifar-se amb la xocolata del berenar. Des d’aleshores no he deixat de prendre’m la lectura com una aventura apassionant. Després va arribar l’escriure, com si totes aquelles històries ja no cabessin dins meu i necessitessin sortir a passejar.

Vaig començar a fer-ho amb pretensió, que és el que ens ofereix l’adolescència i la ignorància dels inicis. Després vaig pensar que aniria aprenent-ne més, però al final no he pogut defugir aquell estil que semblava inacabat, com si visqués en un procés d’acomodació constant.

Miquel Martí i Pol deia “Tot és en tot/delimitat, tangible,/i a poc a poc, amb mots de cada dia,/pot concretar-se en signes, en paraules”. És aquest mateix afany el que he mantingut al llarg dels anys en tot allò que he anat escrivint. Amb més o menys gràcia. Això ja ho direu vosaltres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s