Las voces de los ecos

Biocentrismo del sueño, Carla Andrade

“A distinguir me paro, las voces de los ecos”
Antonio Machado.

No he sabut mai com escriure poesia. És tan difícil que ni tan sols recordo una vegada que ho hagi provat seriosament. En canvi, últimament, en llegeixo força i em sento atreta per aquest misteri que només viu als poemes. Moltes vegades la incomprensió en el primer moment, en el segon, fa que tanqui el llibre. Crec que en aquest abandó he anat convertint els poemes en peces de força inexhaurible.  De fet, el vers de Machado apareix com un missatge, com si aparegués per iniciar una llarga conversa amb mi, com si em convidés a reflexionar sobre alguna cosa que no he repensat prou.

Al final de l’abstracció m’assalta un vers de Cernuda “Así, pensabas, el poeta/vive para esto, para esto…para que años después, siglos/Después, obtenga al fin el disciplente/Favor de un grande en este mundo“.

La poesia és estètica però també és aquest misteri útil que té la capacitat màgica de retornar-nos a nosaltres mateixos perquè ens escoltem a la força.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s