El llibre que no pot esperar

La literatura efímera és una de les qüestions que turmenta sovint a aquells que ens agrada llegir. Vivim en una escissió esquizofrènica entre el que considerem literatura i allò que ens diuen que no ho és. És com tenir un llibre amb qui et casaries i un altre amb qui només t’aniries al llit. Em resisteixo a pensar que són dos mons que s’autoexcloguin i defenso que la literatura no ha de ser incondicionalment elitista. 
És cert que des de la llotja, hi ha certa preocupació per la poca consistència de la literatura actual, per la poca influència que té aquesta a l’hora de generar opinió, que és on prenem el pols de la seva importància. També s’ha atribuït aquest relatiu pes amb la literatura feta per i per a Internet. Sempre he volgut explicar que la literatura és un fidel indicador de la nostra societat. Està arrelada a la nostra manera de viure. Així, com diu l’escriptor britànic, Josipovici, la literatura “tiene cada vez más cosas que decir a lectores que cada vez tienen menos tiempo de leer”. I moltes vegades “no forma el gusto, lo refleja”. I en podríem parlar durant molta estona.
Sempre hi ha gent que s’ho pren amb humor, com l’editorial argentina Eterna cadencia que ha publicat una col·lecció sota el títol El libro que no puede esperar. La novetat és que es tracta d’un llibre efímer literalment perquè la tinta va esborrant-se de les seves pàgines un cop el llibre ha estat obert, fins a desaparèixer del tot. Diuen que en dos mesos no en queda ni una paraula. És una metàfora bonica. Però ja he llegit que l’editorial no fa només això.
Advertisements

Un pensament sobre “El llibre que no pot esperar

  1. No té una relació directa però m'agrada la metàfora del text que desapareix perquè juga amb la idea de l'efímer sobre quelcom que sembla immòbil. Foucault deia "com si les paraules haguessin guardat el seu sentit, els desitjos la seva direcció, les idees la seva lògica; com si aquest món de coses dites i volgudes no hagués conegut invasions, lluites, rampinyes, disfresses, paranys", i això té un sentit respecte el moment en el que l'autor l'escriu, però també respecte a "un" i "qualsevol altre" moment de lectura nostre. Tot i això m'agraden els llibres que mantenen el negre intacte perquè si el text es manté, sempre podem mirar de treure'n alguna cosa nova.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s