Aquesta, aquesta!

El pare ha recordat avui quan tenia dotze anys i feia el camí des del carrer Vilamur fins a la farmàcia del Turó Parc.

-Treballava per aquí. A veure…aquesta, aquesta! -ha assenyalat mentre que anava a poc a poc darrere d’un cotxe de neteja viària.-

M’ha sorprès que de sobte, del seu posat silenciós passés a l’exaltació i piqués amb l’índex a la finestra repetidament fins que no he girat el cap cap a l’esquerra.

-Jo feia els encàrrecs…Portava les medecines als veïns. Però entrava per la porta del servei, saps? Perquè , és clar, no podia entrar per la porta del davant… El que cobrava ho posaven en un sobre, però qui venia a cobrar-lo era la iaia.

Després va entrar a treballar a Correus on només hi havia franquistes. Ha explicat rient que un padrí seu el va posar allà sense procés de selecció. Procés de selecció! Ha rigut.
Ell era al servei tècnic de telègrafs i un dia va arribar un telegrama que deia “Mamá está enferma. Mamá se muere”. Ningú no en va fer gaire cas.
M’ha estranyat que recordés precisament això. Després ha seguit dient que sempre ho recordaria perquè allò el va angoixar molt. Va rebre una esbroncada del seu cap, que el devia voler menys sensible.
-T’ho explico perquè hauríeu d’entendre que el més important és que no abaratiu cap responsabilitat. Per petita que sigui.

M’agrada molt que el Lluís sigui el meu pare.
Advertisements

Un pensament sobre “Aquesta, aquesta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s