Al carrer Elisabets

Avui he estat al carrer Elisabets. 
Mentre que eres a la secció de filosofia, he baixat als saldos del soterrani. Feia olor de fusta mullada i la humitat m’ha marejat una mica. M’he assegut perquè trigaves molt. Quan he mirat al sostre, hi havia una finestra on podia veure el pis de dalt. Si algun dia no fos mestra, m’agradaria treballar aquí, he pensat. 
Llavors ha entrat un home amb els cabells llisos, groguencs, pobres i amb els ulls petits. He pensat que era polonès, però no sé per què ho he pensat. No ha percebut que era allà asseguda però no m’ha estranyat perquè això passa a les llibreries; els lectors no es miren els uns als altres. Si alguna vegada et trobes amb la mirada d’algú altre, malfia-te’n! És un impostor.
Han passat uns minuts i he pujat l’escala fins a la secció de cinema. He anat fent temps i aleshores he recordat el primer dia que vam coincidir a Barcelona i que vam anar a fer una cervesa. Una de les coses que més m’aterrava era quedar-me sense conversa, perquè aleshores pensava que els bons moments s’omplien només de paraules. 

Advertisements

Un pensament sobre “Al carrer Elisabets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s