Platja

Aquests dies he estat a casa del germà d’una persona que conec. Aquest germà, i propietari del pis, es diu Albert. Quan he arribat al pis tot era tancat i he recordat exactament què em va dir quan em va donar les claus “és que no és ben bé un pis”. I no m’enganyava. El pis m’ha semblat petit quan hi he entrat, d’aquells que quan et deus hipotecar és perquè saps que a la vida seràs tu i prou. Aquest determinisme m’ha fet gràcia. 

Aquest pis és més aviat una cabina de vaixell i per això, m’he apressat a travessar el menjador en tres passes. Perquè aquí, darrere de la finestra, estava segura que hi havia d’haver la mar. De fet, si aixequés ràpid la persiana sense esperar-m’ho, la impressió em podria fer caure enrere fins i tot, de tan a prop que la tinc.
L’apartament es veu que el deixa a molta gent perquè viu a cavall de Barcelona i aquest poblet de costa. Per això demà haig de marxar al migdia. Una tal Carmen s’hi estarà aquí uns dies, també. Qui sap, potser després d’ella en vindran molts més.  
El més graciós de tot és que vaig pensant que si veiés l’Albert ni tan sols podríem saludar-nos perquè no sé quina cara fa si no fos per una foto minúscula en blanc i en negre que he aconseguit d’un dels llibres que va publicar fa temps. Si ens presentessin algun dia li hauria de dir, com a mínim, que he dormit al sofà-llit de casa seva.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s